diumenge, 20 de juny del 2010

UNA MICA DE TOT!

Aquí estic de nou! Avui, per posar-vos al dia d'algunes coses d'aquesta setmana passada! En primer lloc... Argentina i els argentins i argentines, com tots sabeu, tenen un "problema" amb el futbol! Doncs aixó, que els dies que hi ha partit d'Argentina es paralitza el país! literalment!! 
- Es posen pantalles gegants al carrer i la gent s'ajunta a les places per veure el partit.
- Totes les escoles posen pantalles i paren les classes perquè els nens i nenes puguin veure el partit (si no ho fan tenien el problema que quan hi havia futbol els nens/es no anaven a l'escola!).
- A la uni hi han 2 tipus de possibilitats: o es tanca la uni o es posen igualment pantalles i es paren totes les classes.

Vaja.... una locura!!! (es queixen que mentre hi ha partit assalten moltes cases.... jajaja clar! la gent no es tonta!! és el millor moment per robar! inclús a les comissaries tenen teles!!!!!). Us deixo una foto del bar de la meva uni mentre veiem el partit a una de les 19 teles que han posat per la ocasió dins la facultat!


I parlant de la uni... aprofito per ensenyar-vos el que té de bo estudiar en un mateix edifici amb altres carreres! (en aquest cas disseny tèxtil!) mentre fas la teva entrega... apareix una "feria" (mercadillo) que és l'equivalent a la nostra entrega pero pels de disseny textil, on pots comprar de tot i baratíssim!


Canviant de tema... avui tocaba fer neteja urgentment a casa! per molt que alfunes de les imatges quasi podrien ser "artistiques"... la veritat és que ja feia bastant fàstic!!! jajajaja (papes, ara està tot net i brillant!! jeje)

 (papes.... ara tota la cuina està com la última foto.... jajaja així que no us preocupeu...)

I us deixo amb l'activitat que vem fer ahir a la nit! vem anar al concert del "Cuarteto de Nos" al "Luna Park"! en primer lloc voliem anar a sentir en directe Cuarteto de Nos, un grup d'Uruguay amb lletres impressionants! i en segon lloc... després d'un any teníem que coneixer el mític Luna Park!!! Aquí van les fotos i per acabar un video!!!!!




Cuarteto de Nos com dia té lletres catxondes.... vaja, que son bastant frikis (son els primers en riures d'ells mateixos) i en els concerts van explicant histories entre cançó i canço... vaja, que s'ho curren! us deixo un parell de videoclips (les lletres s'entenen millor que en el meu video... i així els i veieu les cares!!):




I aquí va la cançó que ha fet el baterista de Cuarteto de Nos! Aquesta si que no té desperdici!! la toquen al final de cada concert... i la lletra fa entre pena i gracia! i és catxondo... perquè un dia es va motivar i va fer ell aquesta canço i ha aconseguit que tothom se la conegui i el que és més important... sàpiguen quina cara té el baterista de cuarteto de nos!! :)


I res... espero que tot vagi moooolt bé i que comenceu a disfrutar les vacances que ara comenceu..... jajaja quina enveja!!!! jo fins el 15 de juliol..... a la uni!!!! ;)
UNA ABRAÇADA PER TOTHOM!!!! :)

dimecres, 16 de juny del 2010

"DERECHO AL DELIRIO"

Us deixo un text dels que estic utilitzant per fer el "projecte". La càtedra en la que em vaig apuntar, intenta arribar a la materialització d'un projecte a partir d'elements d'anàlisi més "sensitius" (per dir-ho d'alguna manera) que "fisics"... vaja, que treballem amb textos, imatges, pintura.... i poc a poc van determinant una visió pròpia del lloc on estem intervenint que a més a més proposa "situacions" o "intensitats" o "connexions" basats en aquesta mirada del lloc i que per tant serveixen en serta mesura (i amb alguns filtres i abstraccions) per projectar. Independentment de tot això penso que el text és interessant.

Segurament alguns el coneixeu, però en qualsevol cas, "derecho al delirio" d'Eduardo Galeano (escriptor, periodista... d'Uruguay) és un text que crec que val la pena llegir, ja que el va escriure el 1999 i avui, segueix sent (per desgracia) d'actualitat:

"DERECHO AL DELIRIO"
Ya está naciendo el nuevo milenio. No da para tomarse el asunto demasiado en serio: al fin y al cabo, el año 2001 de los cristianos es el año 1379 de los musulmanes, el 5114 de los mayas y el 5762 de los judíos. El nuevo milenio nace un primero de enero por obra y gracia de un capricho de los senadores del imperio romano, que un buen día decidieron romper la tradición que mandaba celebrar el año nuevo en el comienzo de la primavera. Y la cuenta de los años de la era cristiana proviene de otro capricho: un buen día, el papa de Roma decidió poner fecha al nacimiento de Jesús, aunque nadie sabe cuando nació.
El tiempo se burla de los límites que le inventamos para creernos el cuento de que él nos obedece; pero el mundo entero celebra y teme esta frontera.

Milenio va, milenio viene, la ocasión es propicia para que los oradores de inflamada verba peroren sobre el destino de la humanidad, y para que los voceros de la ira de Dios anuncien el fin del mundo y la reventazón general, mientras el tiempo continúa, calladito la boca, su caminata a lo largo de la eternidad y del misterio.
La verdad sea dicha, no hay quien resista: en una fecha así, por arbitraria que sea, cualquiera siente la tentación de preguntarse cómo será el tiempo que será. Y vaya uno a saber cómo será. Tenemos una única certeza: en el siglo veintiuno, si todavía estamos aquí, todos nosotros seremos gente del siglo pasado y, peor todavía, seremos gente del pasado milenio.
Aunque no podemos adivinar el tiempo que será, sí que tenemos, al menos, el derecho de imaginar el que queremos que sea. En 1948 y en 1976, las Naciones Unidas proclamaron extensas listas de derechos humanos; pero la inmensa mayoría de la humanidad no tiene más que el derecho de ver, oír y callar. ¿Qué tal si empezamos a ejercer el jamás proclamado derecho de soñar? ¿Qué tal si deliramos, por un ratito? Vamos a clavar los ojos más allá de la infamia, para adivinar otro mundo posible:
el aire estará limpio de todo veneno que no venga de los miedos humanos y de las humanas pasiones;
en las calles, los automóviles serán aplastados por los perros;
la gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por la computadora, ni será comprada por el supermercado, ni será mirada por el televisor;
el televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia, y será tratado como la plancha o el lavarropas;
la gente trabajará para vivir, en lugar de vivir para trabajar;
se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez, que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir nomás, como canta el pájaro sin saber que canta y como juega el niño sin saber que juega;
en ningún país irán presos los muchachos que se nieguen a cumplir el servicio militar, sino los que quieran cumplirlo;
los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas;
los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas;
los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos;
los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas;
la solemnidad se dejará de creer que es una virtud, y nadie tomará en serio a nadie que no sea capaz de tomarse el pelo;
la muerte y el dinero perderán sus mágicos poderes, y ni por defunción ni por fortuna se convertirá el canalla en virtuoso caballero;
nadie será considerado héroe ni tonto por hacer lo que cree justo en lugar de hacer lo que más le conviene;
el mundo ya no estará en guerra contra los pobres, sino contra la pobreza, y la industria militar no tendrá más remedio que declararse en quiebra;
la comida no será una mercancía, ni la comunicación un negocio, porque la comida y la comunicación son derechos humanos;
nadie morirá de hambre, porque nadie morirá de indigestión;
los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura, porque no habrá niños de la calle;
los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero, porque no habrá niños ricos;
la educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla;
la policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla;
la justicia y la libertad, hermanas siamesas condenadas a vivir separadas, volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda;
una mujer, negra, será presidenta de Brasil y otra mujer, negra, será presidenta de los Estados Unidos de América; una mujer india gobernará Guatemala y otra, Perú;
en Argentina, las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental, porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria;
la Santa Madre Iglesia corregirá las erratas de las tablas de Moisés, y el sexto mandamiento ordenará festejar el cuerpo;
la Iglesia también dictará otro mandamiento, que se le había olvidado a Dios: «Amarás a la naturaleza, de la que formas parte»;
serán reforestados los desiertos del mundo y los desiertos del alma;
los desesperados serán esperados y los perdidos serán encontrados, porque ellos son los que se desesperaron de tanto esperar y los que se perdieron de tanto buscar;
seremos compatriotas y contemporáneos de todos los que tengan voluntad de justicia y voluntad de belleza, hayan nacido donde hayan nacido y hayan vivido cuando hayan vivido, sin que importen ni un poquito las fronteras del mapa o del tiempo;
la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses; pero en este mundo chambón y jodido, cada noche será vivida como si fuera la última y cada día como si fuera el primero.


Una abraçada mooolt forta per tothom!!!!

dilluns, 14 de juny del 2010

CHILE - EL VIATGE!!!

Uffff en primer lloc, dir que em sap greu però he sigut incapaç de penjar menys fotos al blog.... he fet una selecció i tot i així és espectacular la quantitat de fotos que pujaré!! Per tant, intentaré ser breu amb el text! Anem per parts:

SANTIAGO DE CHILE:
Com ja sabeu, amb l'Amélie vem decidir escapar-nos 6 dies a Chile (entre entregues, etc...). La primera parada, després de 21h de bus va ser Santiago de Chile. Déu meu quina ciutat!!! és impressionant!!!! potser perquè ara estic acostumat a Buenos Aires... però esta molt neta, el metro sembla "alta tecnologia", vaja.... que és una nova imatge de sudamerica! Us deixo algunes fotos de la ciutat, les vistes (el dia que vem dedicar a pujar als multiples "cerros" que hi ha per la ciutat hi havien bastants núvols.... però tot i així es poden entreveure els Andes al fons de Santiago!

 Aquest és l'edifici del tribunal de Justícia. L'edifici el va fer el meu professor de projectes de semestre anterior... i encara que penso que és un edifici.... vaja, que jo no el faria així, l'haviem d'anar a veure!!! A més l'experiencia va ser divertida... està en un barri una mica "xungo" i mentre hi anavem amb metro... em van intentar treure la cartera de la butxaca del pantaló! però els vaig pillar!! jajajaja i se'm van quedar mirant.... me'ls vaig quedar mirant.... van mirar a terra i van baixar a la parada següent morts de voergonya!! ;)
 Valentin, cette photo est pour toi!!! "cafe 5 - thé 15!" ;)
 Atenció els restaurants xinos de Santiago!!! mireu quin postre que tenen!!!!!!! :)
 La foto és cursi... ho sé! jajaja però fo estava fent la foto i l'amélie va passar caminant sense adonar-se'n! i mira.... és catxonda!! jeje

Una de les coses que vem aprofitar per fer a Santiago va ser quedar amb la Dominique, una amiga chilena que estudiava amb nosaltres el semestre passat a la UBA i que ara ja esta de nou a Santiago. La veritat és que s'ho va currar moooolt, ens va portar per tota la ciutat (amb cotxe, que s'agreeix ja que es perd bastant menys temps i pots parar on vols) i a coneixer la seva uni: la "Universidad Católica de Chile".  Uffff quina uni!! impressionant!!! esta en un barri moolt tranquil, i la uni va anar comprant terrenys i va anar edificant a mesura que comprava... tot son construccions entre temporals i definitives però per déu!!!! impressionants els patis, classes, biblioteques........ una altre món!!! us deixo les fotos també!! Ah! i vaig tenir una sorpresa... jejeje mireu de que era l'exposició que surt a les fotos! ;)

 Qui no aniria a la uni si tingués un pati com aquest??? on a més a més cada divendres professors i alumnes fan un asado amb choripanes¿?¿?¿??¿ Quantes coses hem de canviar per Barcelona....
De camí a dinar al bar d'una amiga, d'una amiga (real!! jajaja) que estudiava amb nosaltres a Buenos Aires! l'amiga té un bar vegeterià a Santiago... molt barat i boníssim!!!

VALPARAISO:
(Raquel, estic segur que algun dia aniràs a Valparaiso si de veritat t'interessa! de totes maneres, amb l'Amélie vem estar xerrant de tu mentre passejavem per "Ciudad Abierta"!!! un petonas i aquestes fotos estan fetes al teu honor!!!)

Valparaiso es el port més important de Chile. Una ciutat construida sobre les montanyes que arriben al mar! Una ciutat.... IMPRESSIONANT!!!!! els colors, els materials, la gent.... res a veure amb Santiago! En arribar, però, vem corre per anar a buscar un altre bus que ens portaria (creuant Viña del Mar) a "Ciudad Abierta". És un terreny a la platja que va comprar l'escola d'arquitectura de Valparaiso que serveix, entre altres coses com a lloc d'experiments d'arquitectura per la universitat. "el lugar de las casas locas", com vem haver de batejar-lo per trobar algú que sapigués del que parlavem i ens pogués indicar com anar-hi és espectacular! Algunes de les cases estan habitades, així que és un lloc on no sempre es pot entrer (entre altres coses perquè és propietat privada de la universitat). Tothom ens va dir: "feu-vos els tontos i entreu sense preguntar". La sorpresa va ser arribar i trobar-nos una balla i una porta enorme tancada. Solució¿? passar entre les cables de punxes i colar-nos! (arribar fins allà i no poder-hi entrar... ) i això vem fer! amagant-nos entre les dunes i les plantes vem anar fent fotos cagats de por perquè veiem bastants gossos, així que vem fer algunes fotos i vem sortir pel mateix lloc per on haviem entrat. Vem anar a esperar al bus a la porta de "ciudad Abierta" i vem tenir la sort que sortia un cotxe, i fent.nos els longuis li vem fer el rollo que erem de fora, estudiants d'arquitectura, que veniem de molt lluny només per veure aixo....... vaja... li vaig fer un discurs de 5 min com a mínim, i en acabar ens va dir: "pero chiquillos! entrai por la puerta!! no pasai nada!!" (a part que els chilens parlen amb un accent particular i es mengen la meitat de lletres... ens va venir a dir que la gran porta de ferro que haviem vist tancada... a la dreta tenia una porteta que no estava mai tancada i que si voliem entrar que evidentment que podiem!!). Desrpés de 2 min de sentir-nos imbècils..... vem entrar per la porta principal de Ciudad Abierta i ens vem dedicar a recorre-la tranquilament! inclús ens vem fer amics dels gossos! jajaja aquí us deixo algunes fotos d'algunes construccons de Ciudad! ah!!! i també la nostra primera vegada en aigües del pacífic!!!! ;)

 Per on vem entrar abans de descobrir que la porta principal estava oberta! jajaja
 Per molt que no ven tenir temps d'anar al sud de Santiago (la zona on el terratrèmol de fa 3 mesos fa ser pitjor...) a Valparaiso (i a Santiago) vem poder veure algunes de les conseqüències...

Bé, i com us deia... Valparaiso, és una ciutat impressionant!!! també us deixo algunes de les fotos de les mooooltes que ens vem dedicar a fer!

 Aquest és un dels ascensors que pujen als "cerros" per 300 pesos chilenos (el trajecte)
 Jana, aquesta va per tu!!! Ja saps... si algun dia ens tanquen el 4 vientos.... sempre podem anar al "cerro bellavista" de Valparaiso a fer un cafè i posar-nos al dia!!! ;)

VIATGE:
Si bé és cert que no ens podem queixar de tot el que hem pogut veure i coneixer amb 6 dies per Chile, el que tampoc puc deixar d'ensenyar-vos és el viatge que hem fet!! Com sabeu, per arribar a Chile des d'Argentina, s'han de creuar els Andes! i això és el que vem fer amb bus!!! un impressionant recorregut per dins la Cordillera de los Andes! Estar en els seients del davant del segon pis del bus també ha ajudat a disfrutar més de la travessia!!!

 La veritat és que després de creuar els Andes.... ens han vingut ganes d'anar a esquiar-hi!!! quin millor lloc per esquiar que la cordillera de los andes¿?¿? jejejeje a veure si tenim temps!!!
La veritat és que és impressionant anar al seient de davant del segon pis d'un bus mentre creues els andes!!!! :)

Doncs res, ja veieu... NO EM PUC QUEIXAR! deu ni dor el viatge!!! Un país nou, molta arquitectura, gent, nous amics...... i ara de nou a Buenos Aires!! hem arribat avui a les 6 del matí a la terminal de retiro!!! Are he d'anar a la uni, que d'aquí 2 hores faig de professor a la uni, i a la tarda tinc una entrega de projectes!!! jajajaja JA TORNA LA RUTINA!!! (però amb les piles carregades després d'unes vacances curtes però intenses!!!).

Una abraçada mooooolt forta a tothom i ens veiem aviat!!!!!!!!! PETONS!
P.D: Ningú es pot queixar amb l'actualització del blog que acabo de fer!!!! :)