Bé, avui m'he sorprès:
Evidentment aquí (Argentina) no hi ha la tradició de "sant jordi", és a dir, no es venen roses ni es regalen llibres, ni res! Tot i així, aquest matí he sortit a passejar per les paradetes de flors que hi han habitualment instal·lades a les grans avingudes per veure si trobava alguna rosa per regalar-li a l'Amélie. Just a 2 quadres de casa meva he trovat la primera botiga (kiosc) amb flors i en un racó tenia una rosa! (mai havia vist que venguessin roses en aquesta botiga! i de fet, la dona m'ha dit que avui tenia aquesta per casualitat, que li havia sobrat d'un ram, o no sé què!). L'he comprat (evidentment per un preu que no té res a veure amb el que suposo que hi hauria per barcelona (he pagat 40 centims d'euro!). Més tard he quedat amb l'Amélie per fer un cafè, i quan ha arribat li he donat! he vist la cara que feia, i llavors rapidament li he explicat que és una tradició... bla, bla, bla inclús li he explicat el conte del drag, la princesa... Quan he acabat, tot orgullós d'haver transmès una mica de cultura catalana, em diu: "un momento..." i de la seva bossa m'ha tret un llibre!!! llavors si que m'he quedat sorprès! després de fotre tot el rollo... resulta que ja ho sabia!! (jo no li havia volgut explicar en primer lloc per donar-li una sorpresa, i en segon perquè no es pensés que li estava dient: "me tenés que comprar un libro!", pero la meva companya de pis, la marina se'n havia encarregat, dient només que era tradició que les noies compressin un llibre... així que la meva rosa ha seguit sent una sorpresa! "minipunto" per la Marina!!) així, que ella (molt amablement) m'ha deixat que li expliques tota la historia fent veure que no sabia res...
Així que res, per sorpresa meva i estant a 10.460 km de Barcelona, he tingut un Sant Jordi de veritat!! regalant una rosa i marxant amb un llibre (per cert moooolt wai) sota el braç!! jejeje
Ja m'explicareu com ha anat el Sant Jordi per Barcelona!!!!!
Una abraçada mooolt forta per a totes i tots!!!!
P.D: No sé si us hi heu fixat... però durant el dia de sant jordi, la imatge que hi ha com a "títol" del blog ha canviat!!! jajaja i us la deixo aquí perquè quedi guardada en el blog!!! (ja veieu... és un "no parar" aixo de fer un blog! van canviant els menus laterals i el títol a partir d'ara també! casi podria ser "google" jajaja).
Petonssssss
el meu sant jordi ha culminat amb la sensació de no tenir cames. Amb capses i capses per vendre. Amb l'esquena feta una merda. Havent dinat amb cinc minuts mentre donava el canvi de l'últim del Cercas i sopant un crep de pernil i formatge de les rambles a l'estil brasiler. Un gran sant jordi com els dels últims temps! currant! Això sí, he decidit que em mereixia una mica de festa tot i haver-me despertat a les sis del matí i he acabat la vetllada a sagrada família ballotejant!
ResponEliminaPer cert... mini-megapunto per la Marina realment... i un altre per l'Amelie!!! Dona-ls'hi records de part meva!
pd. que és aquesta farça de que el llibre t'agrada? Va he va! que tots sabem que no llegeixes un puto llibre !!!! ;)
T'estimo!
Lau! que bé que hagis tingut el teu Sant Jordi a l'altre punta del món!! :D
ResponEliminadoncs jo, estrany i diferent als últims anys, també he tingut el meu sant jordi.
Com a Barcelona és no lectiu però laborable, he nat al matí a treballar a la facultat. Però com no em donava la gana d'estar-me fins tard (normalment els divendres treballo fins les 15.30) me'n vaig anar abans per dinar.
Con quien?
doncs amb en Blai. Un dinar tranquil, sense cap tipus de pretensió de res (ell anava a dinar sol, jo també. pq no fer-ho junts?)
A la tarda, la tradicional passejada amb els del Costa (que cada cop s'escurça més i s'allarga més l'estada al Bar jeje) Ens vam retrobar amb l'Elisabets, que el teníem oblidat.
Ja quan totes les paradetes anaven tancant (passades les 8 del vespre) la Inés, la Mireia i jo vam anar a veure a l'Arcas, pq ens regalés la rosa que ens havia prometre.
Ens la va regalar, si, però abans ens va obligar a comprar-ne una altra !!!
jaja
aquest Arcas no canviarà mai!
(la rosa anava acompanyada d'un clavell!! pq el 25 d'abril va ser la revolució dels clavells de portugal)
I per acabar la Mire, el seu amic Bernat i jo vam anar a la casa del meu amic Lluis de la Facultat a sopar, q havia convidat a uns quants.
Ja veus. un dia complet!
un petó molt molt gran!